La bioenginyeria del paisatge és una disciplina constructiva basada en la fusió pràctica de coneixements de la biologia i la pròpia enginyeria, que persegueix objectius tècnics, ecològics, paisatgístics i econòmics, i utilitza les plantes vives i els seus múltiples rendiments juntament amb materials que se’n deriven, aprofitant la topografia, el terra i el microclima existents.
En relació amb els materials, es pot classificar en enginyeria naturalística (tècniques que utilitzen material viu i matèries primàries com a troncs, pedres, terra, etc) i enginyeria biofísica (tècniques que utilitzen material viu i productes elaborats, com mantes, geomalles, etc) .
En aquestes tècniques de baix impacte ambiental, els éssers que fan el treball són les plantes, així doncs als seus objectius estructurals se li sumen també avantatges ambientals. La bioenginyeria del paisatge es pot fer servir en l’estabilització de talussos, restauració de cursos d’aigua o aiguamolls, per controlar l’erosió o recuperar espais degradats. Aplicada a espais fluvials o zones humides, es treballa amb hidròfils i macròfits, sempre amb espècies autòctones, que milloren la qualitat de les aigües i proporcionen un hàbitat adequat per als bacteris que fan la descomposició de la matèria orgànica.
La bioenginyeria del paisatge pot substituir l’enginyeria clàssica en determinats casos i també pot ser un element complementari en intervencions d’enginyeria convencional.
Els inicis de la Bioenginyeria
L’enginyer alemany Lothar Bestmann, mort l’any 2019, va ser soci i assessor d’Aquanea i el creador de tota una línia de materials de bioenginyeria que avui dia es fan servir a tot el món. Aquests sistemes es basen en la utilització d’espècies herbàcies de ribera correctament desenvolupades en un material orgànic inert colonitzable, la fibra de coco, ideal pel seu equilibri entre el temps de degradació de la fibra i el desenvolupament de les tiges i rizomes dels helòfits, ia més, amb unes característiques físiques que li atorguen uns bons nivells de resistència hidràulica.
Teniu a continuació alguns informes de projectes on es pot veure l’evolució de les primeres instal·lacions realitzades a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, i que han servit de base per a la seva posterior divulgació a la resta d’Europa, USA, Japó, etc, on se segueix treballant amb aquests materials.
- Introducció del Eng. Lothar Bestmann (català)
- Ing. Lothar Bestmann introduction (english)
- RUDOWER FLIESS 1983 (català)
- RUDOWER FLIESS 1983 (english)
- ALF 1990 (català)
- ALF 1990 (english)
- HAVEL 1990 (català)
- HAVEL 1990 (english)
- ODER SPREE 1998 (català)
- ODER SPREE 1998 (english)
- TRAVE 2000 (català)
- TRAVE 2000 (english)
- ALSTER 1984 (català)
- ALSTER 1984 (english)
- BRITZER 1985 (català)
- BRITZER 1985 (english)
- WEDELER 1989 (català)
- WEDELER 1989 (english)